1.Els nens i les nenes no son adults en petit

Com ja saps, a la vida el camí més llarg comença sempre amb una primera passa. I, tu, ja l’has donada a l’haver decidit que vols ser entrenador de formació i ensenyar basquetbol als més petits i petites.

El destí del teu pilot automàtic ha de ser la formació i progressió dels teus jugadors. Si ho tens clar, per moltes turbulències o turmentes que hi hagi al llarg del teu viatge que t’apartaran de la teva trajectòria – pressió de l’entorn, acumulació de mals resultats a la competició i molts d’altres que t’aniràs trobant – el pilot automàtic et retornarà al camí adequat:  fer feina per a la formació i progressió dels jugadors.

Pensa que has de treballar pensant en la formació integral dels nens i això vol dir que has de tenir una mirada ampla, que va molt més enllà que ensenyar la tècnica del basquetbol. El teu objectiu és formar-los com a persones a l’hora que els hi ensenyes bàsquet.

Es bo tenir present que el basquetbol és una “escola de vida” i per tant és una eina ideal per a transmetre valors. També pots ajudar els teus jugadors a que instaurin hàbits saludables – d’això en diem l’entrenament invisible – i que els mantinguin amb ells al llarg de tota la seva vida. Per a que un hàbit s’instauri, al començament hauràs d’insistir repetidament fins que l’incorporin. Però, molt important, els hàbits tendeixen a extingir-se i, per tant, un cop incorporat l’has d’anar treballant de tant en tant fent un recordatori, per a que no el perdin.

Has de fer servir el bàsquet com a una eina d’inclusió. Cada dia més l’equitat és un precepte a seguir en totes les activitats. Equitat vol dir que qualsevol persona ha de tenir les mateixes possibilitats i opcions a accedir a tot el que la societat ofereix, sense cap tipus de discriminació, ningú n’ha de quedar exclòs per cap motiu o condició.

També, el bàsquet és una gran eina per a la socialització dels fillets, que s’estén no només al grup de companys de l’equip, si no a tot el club i a la comunitat a la que pertanyen. Per tant, potencia que els jugadors del teu grup participin en actes i festes de la comunitat. Hauràs generat un lligam de per vida.

I ara ja podem entrar en el títol del tema:

“Els nens i les nenes no son adults en petit”.

I d’aquí, se’n deriva que el bàsquet dels nens no és el dels adults en petit. Molts de cops els clubs fan recerca d’entrenadors entre els seus jugadors de més edat. Això comporta, d’una manera natural, que el noi o noia jove que comença a entrenar aplica als entrenaments dels petits el mateix que practica ell, com a jugador, en el seu equip – cadet, junior,...-.I això, tot i les ganes i bona voluntat del principiant, no és el que toca.

“El que tu fas al teu entrenament com a jugador del junior, no et serveix per a preparar l’entrenament dels petits”

El bàsquet, com tota la resta, s’ha d’adaptar a les seves característiques de maduració i desenvolupament, anant del bàsquet natural i espontani que ells mostren, quan juguen al pati, cap el bàsquet que ells son capaços de jugar d’acord amb el seu punt d’evolució. La teva feina com entrenador és acompanyar-los en aquest viatge, tenint cura sobretot de dues coses: no fer res que pugui ser perjudicial per a las seva salut – cal seguir el precepte hipocràtic de “primum non nocere” – primer de tot no fer mal- , i no posar-los davant reptes que siguin incapaços de resoldre i d’assolir, tant per manca de qualitats físiques com de recursos tècnics.

Això també influeix en les eines que has d’emprar a la sessió d’entrenament, sent els jocs la millor de totes. Aquestes etapes han de ser l’escola del moviment on els menuts experimentin amb el seu cos i la manipulació de diferents mòbils – un d’ells la pilota-. Això implica que als entrenaments han d’estar plens d’activitat; si se’n poden anar a casa havent intentat fer bàsquet cent vegades, que no siguin vint-i-cinc. Portant-ho a l’extrem, parla poc i actua més mostrant bons models. Es important una bona exemplificació.

Comença a ensenyar que als entrenaments hi ha unes normes de comportament, que s’han de seguir, que el bàsquet és un esport d’equip i que després als partits  hi  ha àrbitres que apliquen el reglament del joc, que poc a poc els hi has d’anar ensenyant, com si fos un fonament tècnic més. Parteix del supòsit que, en aquestes categories els àrbitres son joves que estan també en formació – ajuda’ls en la seva tasca-.

Com que en aquestes etapes l’aprenentatge és molt per imitació, estimula als nens i a les seves famílies que vagin a veure partits d’altres equips del club, per aprendre i per integrar-se a l’entitat.

Després de molts anys d’entrenar et diria que potser el més important és que siguis capaç de crear vincle amb tots i cada un dels teus jugadors i jugadores. Les dues grans eines de que disposes son l’empatia i el reforç positiu. Te’ls has de fer teus. Ja veuràs, més endavant, que l’entrenador és el seu referent adult significatiu més important. Per una part aprofita-ho, i per l’altra no els decebis.

Al entrenar a nens i nenes, menors d’edat, hauràs de gestionar molt bé la relació amb els pares, mares o tutors. És d’importància vital que convoquis una reunió, a la que convidis també al cap de cantera del club,  on deixis clars els objectius clars que vols aconseguir amb els seus fills i el grup, i també marquis els límits a les seves actuacions al llarg de la temporada.

I, com que aquesta és la primera píndola, per començar ja en tenim prou. Au a entrenar amb les quatre idees que tens clares i sentit comú.

IDEES FORÇA

. Els nens no son adults en petit

. El bàsquet és una escola de vida i una eina de socialització, d’inclusió i per incorporar hàbits saludables

. El objectiu prioritari és la formació i progressió dels nens i nenes. Oblida’t de la resta, de moment

. La única limitació és no fer res que pugui anar en contra o perjudicar  la salut

. En aquestes edats s’aprèn, sobretot, per imitació. Els hi has d’oferir  bons models

. La eina més bona a emprar son els jocs